We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Martí Jover

by Anselmo Martí

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €3 EUR  or more

     

  • Full Digital Discography

    Get all 5 Anselmo Martí releases available on Bandcamp and save 35%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Socarrats de Cocentaina (Popurrí), Dies com aquells, La Plata de Gaianes, El Tresor de Benimassot, and Martí Jover. , and , .

    Purchasable with gift card

      €11.70 EUR or more (35% OFF)

     

1.
No em preguntes el per què S’obri el cel quan em somrius Cau el riu dels teus cabells I el teu mirar surt de la nit Eres jove i ja tens por Estic amb tu i em sent estrany Tens la bellesa de les flors El meu camí el traça el teu pas I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a un àngel I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a tu No fa molt que ens coneixem Però ja et conec bastant Sempre et duc al pensament I no sé açò on em portarà Algun dia t’ho diré Com un vint-i-sis de juny I ja no ens recordarem Serà com un llaç de fum I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a un àngel I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a tu [PASSATGE INSTRUMENTAL] I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a un àngel I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a tu I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a un àngel I com cada vint-i-sis de juny hi hauran Vint-i-dues flors per a tu
2.
Enyorança 04:20
Què lluny queda ma casa La terra d’on jo vaig partir En la llar una brasa En la porta la dona i els fills Els ocells eren joves i lliures I cantaven el dia sencer Els ocells ja no riuen I ara van recordant els xiprers Què lluny queda el meu poble Dels somnis només queda fum Altra vida de pobre En la mar està escrit el meu rumb Una flor s’ha emportat la memòria He oblidat el desig de tornar Apartat de la història En un port perfumat de safrà Què lluny queda aquell viure Què lluny queda lo que mai vindrà Què lluny queda ser lliure Què lluny queda el camí travessat He sigut arrancat del destí Un record serà el meu llegat I ara vull que em deixeu ací En el sol vull trobar el descans
3.
Estic ací esperant en l’Estació del Nord El dia va passant i prompte caurà el sol Porte ací molt temps, fins i tot ja no tinc nom Ja no enyore res ni guarde cap record No tinc ninguna pressa ni un destí on arribar Tampoc ningú m’espera ni em troben a faltar Les hores són de pedra i moren al passar Un pes porte a l’esquena què no em deixa alenar I no tinc on anar Ja la nit ha arribat I ara cal encendre un foc Ara el vent és gelat No ve el tren i estic sol Les estreles han calmat El meu dol La llum del matí s’ha fet de color roig El fum veig per allí d’un home que ha fet foc Les ombres i esperits retornen al seu lloc Algun es queda amb mi, no vol deixar-me sol Tinc fred en el cos, tant de temps ací esperant Busque un raig de sol que em servisca d’esmorzar Em pose en peu de colp i comence a caminar He perdut la por i sé que el tren ja no vindrà I ara vull respirar El matí ha arribat Dins de mi crema un bosc Ara el vent ha parat I la gent ix del clot La rosada ha calmat El meu dol Ombra que nega el destí La memòria eclipsa el meu sol Llum que assenyala el camí I la ràbia es beu el meu plor Una au negra que ha fugit El meu dol
4.
Sóc unes tisores Del metall de l’oblit Esmolades Per buidar de matolls el camí I tallaré Dels moments del passat Les pomes agres Les cireres que et van fer mal Porte un vent Que et farà tremolar I una llum Quan és fosc Que il·lumine el mirall Sóc un teuladí I li cante a la llum Per sortir D’aquest lloc i volar ben lluny M’enduré Els temors i la fel I et portaré Les estreles cobertes de mel Porte neu Per encendre la llar Porte fum Per al foc Quan comence a cremar Sé com fer Allò què tu vols Gaudirem De la lluna i del sol Si estem junts Res és igual Hi ha una estança I allí vaig alçant El record d’un temps que no ha acabat Sé com fer Allò què tu vols Gaudirem De la lluna i del sol Si estem junts Res és igual Hi ha una estança I allí vaig alçant El record d’un temps que no ha passat
5.
Nena Tu has sigut gran Però ara has perdut Tot el que tenies era furtat Sense Pensar que feies mal Ja ens hem cansat De que sempre ens faces mal Els teus ulls brillen com ho feien abans Potser demà deixen de brillar Sé que tot canviarà i tu te n’aniràs El meu cor ha sigut un muscle molt barat On tu vas plorar per tal d’oblidar Ara Ets una del muntó Gairebé ja no tens res Només unes bones relacions De les Quals no en menja ningú Ja ens hem cansat De que només menges tu Sol en l’habitació no deixe de pensar en tu Els teus ulls, el teu cos, tota tu Per damunt la raó ha triomfat l’orgull I no ho puc evitar, sé que la vull Voldria oblidar però no puc
6.
Mal d'ull 05:26
He perdut una part de mi No sé què pot ser Hi ha una cosa que em falta Vaig buscant una part de mi I no trobe res I això em fa perdre la calma Tinc un buit ací en el pit Estic ple de no-res I no em note l’ànima He perdut el meu camí Ja no sé per on és Ja no trobe ma casa Vaig buscant el meu camí Però passe a través Del foc i la brasa Si aquest és el meu destí Arrossegaré el pes Fins que acabe esta tasca El voler ja no em fa profit S’ha tornat del revés I abans no és com ara El voler em té maleït Mai no encerte res I la roda no para No descanse ni estant dormit He perdut molt de pes I açò no s’acaba El meu dia no té matí El sol no ix mai més I sempre és vesprada El meu dia sempre és així La setmana i el mes Una tardor nuvolada Si algun dia trobe la fi I ja no estic pres Podré viure encara
7.
Pensar en tu 04:30
Quan et mire hi ha moments En els què em trobe perdut I és que no puc evitar Tot açò que jo sent per tu Tot em marxa mal I no ho puc evitar Eres tu, eres tu, el problema El problema, eres tu Quan em sembla que estem junts M’abandones No comprenc res del que em dius Em busques i em deixes després Tot em marxa mal I no et puc evitar I sé que soles sóc un moment, sóc un joc per a tu T’emportes la vida i em deixes el buit Altra volta he pensat en tu Hui sense voler he pensat en tu I quan mire al meu voltant Les coses em saben a tu I quan busque en el meu cor Només trobe que a tu Si saberes Lo que tu em fas patir Només desitge cridar el dolor Que porte ací dins de mi Que algú aclare els meus dubtes I eixa eres tu Altra volta he pensat en tu Hui sense voler he pensat en tu Una volta més he pensat en tu Altre dia més he pensat en tu
8.
En Una nit com esta Em trobe tan sol A la vora del riu Hi ha En el cel una estrela Què se li ha fet tard Esperant el matí No tanques la porta que estic de camí Des que tu no estàs no hi ha res de nou per ací Els cors s’han secat i navegue pels somnis de nit De ciutat a ciutat camine dormint Tot Podria canviar I anar a millor Si estigueres ací Què més Podria voler Que el forn del carrer Tornares a obrir Ves-te’n quan vulgues, agafa els diners Intenta-ho de nou, no perdes el temps Canvia de cor, i no en parles més I torna a oblidar És la manera en què tot comença En Una nit com esta No trobe paraules Per fer-te quedar Pren Del cel una estrela Què guie els teus passos Cansats de vagar Si te’n vas Ja mai més tornaràs No em digues adéu I guarda la llum Dels teus ulls
9.
Herètik 06:04
Déus de misèria i de guerra Que corrompen l’home honrat Déus que malvenen la terra Que enverinen el ramat Déus de rancor i d’enveja Déus de fam i enfrontament Déus d’extermini i neteja Déus de mort i de turment Déus d’una obscena barreja De profetes i gerents Déus que no tenen paraula Que prometen l’or i el cel Déus d’acudit i de faula Mengen fem i beuen fel Déus de carbó i de pobresa Déus de mosques i pixum Déus de maldat i avidesa Déus de pressa i de ferum Déus d’una falsa promesa Paradís que es torna fum Déus exigint sacrificis Per salvar-nos del destí Déus rodejats de seguicis Esmolant la destral del botxí Déus que condemnen els pobles Que s’emporten els nadons Déus que empobrixen els pobres Que enverinen les llavors Déus que s’acaben les sobres Mengen fins els rosegons Poble que calla i atorga I que es posa en mans del déus Poble que traga la porga I vomita tots els seus bens Poble que es deixa enlluernar Per la llum d’un futur que no ve Poble que es deixa portar Per uns homes de paper Poble obligat a cavar Una fossa al peu d’un xiprer
10.
Núvols 04:03
He trobat el Gran Indi Blanc He trobat el Gran Indi Blanc Jo creuava la muntanya I he trobat el Gran Indi Blanc El vent brama i és llop Que s’obri pas a mossos en el cel El vent brama i és llop Que s’obri pas a mossos en el cel Ja no hi ha núvols Ja no hi ha núvols Ja no hi ha núvols Ja no hi ha núvols Ha volat el Llop Negre i Blanc Ha volat el Llop Negre i Blanc Hui plorava la muntanya Ha volat el Llop Negre i Blanc El temps calla i és pou On cauen les fulles quan ve l’hivern El temps calla i és pou On cauen les fulles quan ve l’hivern Tornen els núvols Tornen els núvols Tornen els núvols Tornen els núvols
11.
Mil·lenni 06:49
Estic tan a soles I tu eres tan bona Tan lliure i a soles I tu eres tan bona La llum d’una estrela en la nit Les gotes de pluja en un mar infinit El cor que batega en el pit L’alè de la vida que enfronta l’oblit Anem a buscar-li fruit al món Anem a plantar-li cara al temps Anem a llaurar en la saó Anem a deixar-nos dur pel vent Les mans s’escampen per l’aigua Del riu que passa i no crema Sóc la pedra esperant El mil·lenni que ve Sóc la pedra esperant El mil·lenni que ve Estic tan a soles I tu eres tan bona Tan lliure i a soles I tu eres tan bona El foc d’una espurna en la nit Les pedres del goig en un mont infinit El llamp que tremola en el pit L’alè de la vida que troba l’oblit Anem a botar-li foc al món Anem a botar-li foc al temps Anem a botar-li foc al món Anem a botar-li foc al temps Les mans s’escampen per l’aigua Del riu que passa i no crema Sóc la pedra esperant El mil·lenni que ve Sóc la pedra esperant El mil·lenni que ve
12.
Raboseta, ix del cau Que vull vore’t la cueta Han furtat en el riurau Vore’m si eres l’afaneta Si eres roja o moreneta Raboseta, ix del cau Demà és la nit de Sant Joan Plantarem una foguera En farem una ben gran Cremarem la nostra pena Travessant la fumaguera El mal fugirà volant Cocentaina té un castell Que és l’orgull de tot el poble Tant del jove com del vell Del més ric i del més pobre Del més vil i del més noble I tothom en parla d’ell Et tindré com una reina Tranquil·leta i ben servida I el dia que no hi ha feina Farem una gran rostida Tastarem el vi amb mida A vora la piscineta
13.
Romandre 04:57
De vegades no hi ha prou Amb ser valent i lluitar Per fer front a les coses Que ens porta el viure Tal volta caldria Fer allò que mai has fet Nadar en un got d’aigua I esperar l’última gota De vegades hi ha només Una cosa per triar-ne Un camí d’albarzers Una porta tancada Tal volta caldria Esperar un moment Mirar per la finestra I deixar caure la pluja I caminar pel foc a l’altra part del sender Rebre el colp al caure del cirer I deslligar el floc de tot el que podrà ser Fer el vot de romandre sencer De vegades tot va be I de vegades tot va mal El matí l’ha fet bo I ha plogut de vesprada Tal volta caldria Fer profit del solet I quan l’oratge escampe Eixir a fer bolets De vegades són les coses Que no estan tan clares com sembla No tot es diu Com cal o ni es parla Ta mare m’han dit que té una Menopausa complicada Fa més d’un mes Que vol anar-se’n de casa I caminar pel foc a l’altra part del sender Rebre el colp al caure del cirer I deslligar el floc de tot el que podrà ser Fer el vot de romandre sencer I caminar pel foc a l’altra part del sender Rebre el colp al caure del cirer I deslligar el floc de tot el que podrà ser Fer el vot de romandre sencer
14.
Vampir 05:40
Tu no ho saps però un dia passarà Dins del cap un llumí està esperant Vas a cremar tots els arbres que has plantat Ja res serà igual (Oh, oh) Ja res serà igual Tu no ho saps però et tinc ben agafat Somriuràs i creuràs que estàs volant Vas a enredar-te en els fils que has inventat No vas a escapar (Oh, oh) No vas a escapar I tu mai sabràs per què Saps que jo et conec molt be No puc tindre’t ni tu a mi Jo et vull soles per a mi Vull que sentes el meu buit Tastaràs la sang i voldràs repetir Tu no em veus però em portes en la ment Eres meu i jo no tinc que fer res Vas a estimar-me i sabràs lo que jo sent I oblida el teu ser (Oh, oh) Oblida el teu ser No ho entens: sense mi ja no eres res No comprens: sense tu jo no sóc res Tu tens la culpa del mal que t’estàs fent No hi ha res a fer (Oh, oh) No hi ha res a fer I tu mai sabràs per què Saps que jo et conec molt be No puc tindre’t ni tu a mi Jo et vull soles per a mi Vull que sentes el meu buit Tastaràs la sang i voldràs repetir
15.
Mirant al passat, tot sembla tan lluny El temps t’ha canviat, ja no ets aquell tu Davant del mirall un vell conegut Només van quedant records entre el fum De mires estretes i ben ple d’orgull Les coses mal fetes per deixar-se dur Llepar les gotetes de cada minut Tocar la guitarra en un grup Era temps d’aprendre i de buscar De sentir-se lliure, de mirar i escoltar Per camins de pedres i forats I viure el destí que un va buscant I tot era nou, tot era lluent L’amor era foc, difícil i coent I no en tenia prou amb cada escarment Servia de poc voler ser valent El més important eren els amics Ens féiem costat, estàvem allí Rient i parlant se’ns feia de nit Cantant i somniant venia el matí Era temps de riure i no pensar De sentir-se lliure, de parlar i parlar Córrer la muntanya i més enllà I viure de nit fugint del demà El temps fa camí i passen els anys Tots fan un destí, ja res és igual El dia de hui prepara el demà Sembrar i collir i llaurar Però hi ha un lloc al qual he tornat I no sé si és sort o és casualitat Allà on ix el sol, la brisa del mar Em brinda repòs i m’ompli de pau Ara és temps de viure i estimar De sentir-se lliure, de parlar i escoltar Travessar la serra fins al mar I viure el matí cuidant del demà

about

El disc recull quinze de les trenta-sis cançons que vaig treballar i escriure entre 2011 i 2013. Es pot dir que és una primera recopilació del projecte "Versos buits", el qual va consistir en, per una part, fer versions d'algunes cançons de Situació Extrema, i, per altra banda, escriure cançons amb tot el material (lletres, acords, melodies, etc.) que va quedar per treballar en l'arxiu de Situació.
He aprofitat al màxim l'espai d'un CD per oferir el màxim de cançons possibles. No sé si resultaran excessives quinze cançons, tal volta lo millor hauria sigut editar-ne unes nou o deu, però les cançons que m'agraden són moltes i volia oferir una ampla mostra del repertori i de la feina que s'ha fet. En total, són huitanta minuts de música que espere siguen del grat de l'oient.
Per suposat, moltes cançons que m'agraden han quedat fora del disc. Fer una recopilació entre tants temes no és gens senzill. A més de triar entre les millors, cal que les escollides tinguen una coherència entre elles, i això és el que intentat aconseguir.

credits

released May 28, 2014

El treball de gravació i masterització ha sigut fet per Rafa Gisbert "Cato" en els ESTUDIS 14, de Muro.
La fotografia i el disseny de la caràtula del disc ha estat a càrrec de Carlos Cerver "Fletxa", de Foto Estudi Fletxa de Cocentaina.

license

tags

about

Anselmo Martí Cocentaina, Spain

Anselmo Martí Jover naix a Cocentaina (El Comtat, Alacant) en 1972. Des de 1988 fins 1995 va formar part del grup Situació Extrema com a veu principal i guitarra.
Situació Extrema va ser un grup precursor del rock amb dolçaina. En 2011, després d’un llarg parèntesi musical, Martí Jover torna a la música com a cantautor, cantant en valencià i sent fidel a les seues influències
musicals.
... more

contact / help

Contact Anselmo Martí

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Anselmo Martí, you may also like: