Get all 5 Anselmo Martí releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Socarrats de Cocentaina (Popurrí), Dies com aquells, La Plata de Gaianes, El Tresor de Benimassot, and Martí Jover.
1. |
||||
No em preguntes el per què
S’obri el cel quan em somrius
Cau el riu dels teus cabells
I el teu mirar surt de la nit
Eres jove i ja tens por
Estic amb tu i em sent estrany
Tens la bellesa de les flors
El meu camí el traça el teu pas
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a un àngel
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a tu
No fa molt que ens coneixem
Però ja et conec bastant
Sempre et duc al pensament
I no sé açò on em portarà
Algun dia t’ho diré
Com un vint-i-sis de juny
I ja no ens recordarem
Serà com un llaç de fum
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a un àngel
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a tu
[PASSATGE INSTRUMENTAL]
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a un àngel
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a tu
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a un àngel
I com cada vint-i-sis de juny hi hauran
Vint-i-dues flors per a tu
|
||||
2. |
Enyorança
04:20
|
|||
Què lluny queda ma casa
La terra d’on jo vaig partir
En la llar una brasa
En la porta la dona i els fills
Els ocells eren joves i lliures
I cantaven el dia sencer
Els ocells ja no riuen
I ara van recordant els xiprers
Què lluny queda el meu poble
Dels somnis només queda fum
Altra vida de pobre
En la mar està escrit el meu rumb
Una flor s’ha emportat la memòria
He oblidat el desig de tornar
Apartat de la història
En un port perfumat de safrà
Què lluny queda aquell viure
Què lluny queda lo que mai vindrà
Què lluny queda ser lliure
Què lluny queda el camí travessat
He sigut arrancat del destí
Un record serà el meu llegat
I ara vull que em deixeu ací
En el sol vull trobar el descans
|
||||
3. |
L'Estació del Nord
05:56
|
|||
Estic ací esperant en l’Estació del Nord
El dia va passant i prompte caurà el sol
Porte ací molt temps, fins i tot ja no tinc nom
Ja no enyore res ni guarde cap record
No tinc ninguna pressa ni un destí on arribar
Tampoc ningú m’espera ni em troben a faltar
Les hores són de pedra i moren al passar
Un pes porte a l’esquena què no em deixa alenar
I no tinc on anar
Ja la nit ha arribat
I ara cal encendre un foc
Ara el vent és gelat
No ve el tren i estic sol
Les estreles han calmat
El meu dol
La llum del matí s’ha fet de color roig
El fum veig per allí d’un home que ha fet foc
Les ombres i esperits retornen al seu lloc
Algun es queda amb mi, no vol deixar-me sol
Tinc fred en el cos, tant de temps ací esperant
Busque un raig de sol que em servisca d’esmorzar
Em pose en peu de colp i comence a caminar
He perdut la por i sé que el tren ja no vindrà
I ara vull respirar
El matí ha arribat
Dins de mi crema un bosc
Ara el vent ha parat
I la gent ix del clot
La rosada ha calmat
El meu dol
Ombra que nega el destí
La memòria eclipsa el meu sol
Llum que assenyala el camí
I la ràbia es beu el meu plor
Una au negra que ha fugit
El meu dol
|
||||
4. |
L'últim dia d'abril
03:33
|
|||
Sóc unes tisores
Del metall de l’oblit
Esmolades
Per buidar de matolls el camí
I tallaré
Dels moments del passat
Les pomes agres
Les cireres que et van fer mal
Porte un vent
Que et farà tremolar
I una llum
Quan és fosc
Que il·lumine el mirall
Sóc un teuladí
I li cante a la llum
Per sortir
D’aquest lloc i volar ben lluny
M’enduré
Els temors i la fel
I et portaré
Les estreles cobertes de mel
Porte neu
Per encendre la llar
Porte fum
Per al foc
Quan comence a cremar
Sé com fer
Allò què tu vols
Gaudirem
De la lluna i del sol
Si estem junts
Res és igual
Hi ha una estança
I allí vaig alçant
El record d’un temps que no ha acabat
Sé com fer
Allò què tu vols
Gaudirem
De la lluna i del sol
Si estem junts
Res és igual
Hi ha una estança
I allí vaig alçant
El record d’un temps que no ha passat
|
||||
5. |
Llaços de fum
04:29
|
|||
Nena
Tu has sigut gran
Però ara has perdut
Tot el que tenies era furtat
Sense
Pensar que feies mal
Ja ens hem cansat
De que sempre ens faces mal
Els teus ulls brillen com ho feien abans
Potser demà deixen de brillar
Sé que tot canviarà i tu te n’aniràs
El meu cor ha sigut un muscle molt barat
On tu vas plorar per tal d’oblidar
Ara
Ets una del muntó
Gairebé ja no tens res
Només unes bones relacions
De les
Quals no en menja ningú
Ja ens hem cansat
De que només menges tu
Sol en l’habitació no deixe de pensar en tu
Els teus ulls, el teu cos, tota tu
Per damunt la raó ha triomfat l’orgull
I no ho puc evitar, sé que la vull
Voldria oblidar però no puc
|
||||
6. |
Mal d'ull
05:26
|
|||
He perdut una part de mi
No sé què pot ser
Hi ha una cosa que em falta
Vaig buscant una part de mi
I no trobe res
I això em fa perdre la calma
Tinc un buit ací en el pit
Estic ple de no-res
I no em note l’ànima
He perdut el meu camí
Ja no sé per on és
Ja no trobe ma casa
Vaig buscant el meu camí
Però passe a través
Del foc i la brasa
Si aquest és el meu destí
Arrossegaré el pes
Fins que acabe esta tasca
El voler ja no em fa profit
S’ha tornat del revés
I abans no és com ara
El voler em té maleït
Mai no encerte res
I la roda no para
No descanse ni estant dormit
He perdut molt de pes
I açò no s’acaba
El meu dia no té matí
El sol no ix mai més
I sempre és vesprada
El meu dia sempre és així
La setmana i el mes
Una tardor nuvolada
Si algun dia trobe la fi
I ja no estic pres
Podré viure encara
|
||||
7. |
Pensar en tu
04:30
|
|||
Quan et mire hi ha moments
En els què em trobe perdut
I és que no puc evitar
Tot açò que jo sent per tu
Tot em marxa mal
I no ho puc evitar
Eres tu, eres tu, el problema
El problema, eres tu
Quan em sembla que estem junts
M’abandones
No comprenc res del que em dius
Em busques i em deixes després
Tot em marxa mal
I no et puc evitar
I sé que soles sóc un moment, sóc un joc per a tu
T’emportes la vida i em deixes el buit
Altra volta he pensat en tu
Hui sense voler he pensat en tu
I quan mire al meu voltant
Les coses em saben a tu
I quan busque en el meu cor
Només trobe que a tu
Si saberes
Lo que tu em fas patir
Només desitge cridar el dolor
Que porte ací dins de mi
Que algú aclare els meus dubtes
I eixa eres tu
Altra volta he pensat en tu
Hui sense voler he pensat en tu
Una volta més he pensat en tu
Altre dia més he pensat en tu
|
||||
8. |
La llum dels teus ulls
05:48
|
|||
En
Una nit com esta
Em trobe tan sol
A la vora del riu
Hi ha
En el cel una estrela
Què se li ha fet tard
Esperant el matí
No tanques la porta que estic de camí
Des que tu no estàs no hi ha res de nou per ací
Els cors s’han secat i navegue pels somnis de nit
De ciutat a ciutat camine dormint
Tot
Podria canviar
I anar a millor
Si estigueres ací
Què més
Podria voler
Que el forn del carrer
Tornares a obrir
Ves-te’n quan vulgues, agafa els diners
Intenta-ho de nou, no perdes el temps
Canvia de cor, i no en parles més
I torna a oblidar
És la manera en què tot comença
En
Una nit com esta
No trobe paraules
Per fer-te quedar
Pren
Del cel una estrela
Què guie els teus passos
Cansats de vagar
Si te’n vas
Ja mai més tornaràs
No em digues adéu
I guarda la llum
Dels teus ulls
|
||||
9. |
Herètik
06:04
|
|||
Déus de misèria i de guerra
Que corrompen l’home honrat
Déus que malvenen la terra
Que enverinen el ramat
Déus de rancor i d’enveja
Déus de fam i enfrontament
Déus d’extermini i neteja
Déus de mort i de turment
Déus d’una obscena barreja
De profetes i gerents
Déus que no tenen paraula
Que prometen l’or i el cel
Déus d’acudit i de faula
Mengen fem i beuen fel
Déus de carbó i de pobresa
Déus de mosques i pixum
Déus de maldat i avidesa
Déus de pressa i de ferum
Déus d’una falsa promesa
Paradís que es torna fum
Déus exigint sacrificis
Per salvar-nos del destí
Déus rodejats de seguicis
Esmolant la destral del botxí
Déus que condemnen els pobles
Que s’emporten els nadons
Déus que empobrixen els pobres
Que enverinen les llavors
Déus que s’acaben les sobres
Mengen fins els rosegons
Poble que calla i atorga
I que es posa en mans del déus
Poble que traga la porga
I vomita tots els seus bens
Poble que es deixa enlluernar
Per la llum d’un futur que no ve
Poble que es deixa portar
Per uns homes de paper
Poble obligat a cavar
Una fossa al peu d’un xiprer
|
||||
10. |
Núvols
04:03
|
|||
He trobat el Gran Indi Blanc
He trobat el Gran Indi Blanc
Jo creuava la muntanya
I he trobat el Gran Indi Blanc
El vent brama i és llop
Que s’obri pas a mossos en el cel
El vent brama i és llop
Que s’obri pas a mossos en el cel
Ja no hi ha núvols
Ja no hi ha núvols
Ja no hi ha núvols
Ja no hi ha núvols
Ha volat el Llop Negre i Blanc
Ha volat el Llop Negre i Blanc
Hui plorava la muntanya
Ha volat el Llop Negre i Blanc
El temps calla i és pou
On cauen les fulles quan ve l’hivern
El temps calla i és pou
On cauen les fulles quan ve l’hivern
Tornen els núvols
Tornen els núvols
Tornen els núvols
Tornen els núvols
|
||||
11. |
Mil·lenni
06:49
|
|||
Estic tan a soles
I tu eres tan bona
Tan lliure i a soles
I tu eres tan bona
La llum d’una estrela en la nit
Les gotes de pluja en un mar infinit
El cor que batega en el pit
L’alè de la vida que enfronta l’oblit
Anem a buscar-li fruit al món
Anem a plantar-li cara al temps
Anem a llaurar en la saó
Anem a deixar-nos dur pel vent
Les mans s’escampen per l’aigua
Del riu que passa i no crema
Sóc la pedra esperant
El mil·lenni que ve
Sóc la pedra esperant
El mil·lenni que ve
Estic tan a soles
I tu eres tan bona
Tan lliure i a soles
I tu eres tan bona
El foc d’una espurna en la nit
Les pedres del goig en un mont infinit
El llamp que tremola en el pit
L’alè de la vida que troba l’oblit
Anem a botar-li foc al món
Anem a botar-li foc al temps
Anem a botar-li foc al món
Anem a botar-li foc al temps
Les mans s’escampen per l’aigua
Del riu que passa i no crema
Sóc la pedra esperant
El mil·lenni que ve
Sóc la pedra esperant
El mil·lenni que ve
|
||||
12. |
Raboseta, ix del cau
04:06
|
|||
Raboseta, ix del cau
Que vull vore’t la cueta
Han furtat en el riurau
Vore’m si eres l’afaneta
Si eres roja o moreneta
Raboseta, ix del cau
Demà és la nit de Sant Joan
Plantarem una foguera
En farem una ben gran
Cremarem la nostra pena
Travessant la fumaguera
El mal fugirà volant
Cocentaina té un castell
Que és l’orgull de tot el poble
Tant del jove com del vell
Del més ric i del més pobre
Del més vil i del més noble
I tothom en parla d’ell
Et tindré com una reina
Tranquil·leta i ben servida
I el dia que no hi ha feina
Farem una gran rostida
Tastarem el vi amb mida
A vora la piscineta
|
||||
13. |
Romandre
04:57
|
|||
De vegades no hi ha prou
Amb ser valent i lluitar
Per fer front a les coses
Que ens porta el viure
Tal volta caldria
Fer allò que mai has fet
Nadar en un got d’aigua
I esperar l’última gota
De vegades hi ha només
Una cosa per triar-ne
Un camí d’albarzers
Una porta tancada
Tal volta caldria
Esperar un moment
Mirar per la finestra
I deixar caure la pluja
I caminar pel foc a l’altra part del sender
Rebre el colp al caure del cirer
I deslligar el floc de tot el que podrà ser
Fer el vot de romandre sencer
De vegades tot va be
I de vegades tot va mal
El matí l’ha fet bo
I ha plogut de vesprada
Tal volta caldria
Fer profit del solet
I quan l’oratge escampe
Eixir a fer bolets
De vegades són les coses
Que no estan tan clares com sembla
No tot es diu
Com cal o ni es parla
Ta mare m’han dit que té una
Menopausa complicada
Fa més d’un mes
Que vol anar-se’n de casa
I caminar pel foc a l’altra part del sender
Rebre el colp al caure del cirer
I deslligar el floc de tot el que podrà ser
Fer el vot de romandre sencer
I caminar pel foc a l’altra part del sender
Rebre el colp al caure del cirer
I deslligar el floc de tot el que podrà ser
Fer el vot de romandre sencer
|
||||
14. |
Vampir
05:40
|
|||
Tu no ho saps però un dia passarà
Dins del cap un llumí està esperant
Vas a cremar tots els arbres que has plantat
Ja res serà igual
(Oh, oh)
Ja res serà igual
Tu no ho saps però et tinc ben agafat
Somriuràs i creuràs que estàs volant
Vas a enredar-te en els fils que has inventat
No vas a escapar
(Oh, oh)
No vas a escapar
I tu mai sabràs per què
Saps que jo et conec molt be
No puc tindre’t ni tu a mi
Jo et vull soles per a mi
Vull que sentes el meu buit
Tastaràs la sang i voldràs repetir
Tu no em veus però em portes en la ment
Eres meu i jo no tinc que fer res
Vas a estimar-me i sabràs lo que jo sent
I oblida el teu ser
(Oh, oh)
Oblida el teu ser
No ho entens: sense mi ja no eres res
No comprens: sense tu jo no sóc res
Tu tens la culpa del mal que t’estàs fent
No hi ha res a fer
(Oh, oh)
No hi ha res a fer
I tu mai sabràs per què
Saps que jo et conec molt be
No puc tindre’t ni tu a mi
Jo et vull soles per a mi
Vull que sentes el meu buit
Tastaràs la sang i voldràs repetir
|
||||
15. |
Camí de Gandia
06:41
|
|||
Mirant al passat, tot sembla tan lluny
El temps t’ha canviat, ja no ets aquell tu
Davant del mirall un vell conegut
Només van quedant records entre el fum
De mires estretes i ben ple d’orgull
Les coses mal fetes per deixar-se dur
Llepar les gotetes de cada minut
Tocar la guitarra en un grup
Era temps d’aprendre i de buscar
De sentir-se lliure, de mirar i escoltar
Per camins de pedres i forats
I viure el destí que un va buscant
I tot era nou, tot era lluent
L’amor era foc, difícil i coent
I no en tenia prou amb cada escarment
Servia de poc voler ser valent
El més important eren els amics
Ens féiem costat, estàvem allí
Rient i parlant se’ns feia de nit
Cantant i somniant venia el matí
Era temps de riure i no pensar
De sentir-se lliure, de parlar i parlar
Córrer la muntanya i més enllà
I viure de nit fugint del demà
El temps fa camí i passen els anys
Tots fan un destí, ja res és igual
El dia de hui prepara el demà
Sembrar i collir i llaurar
Però hi ha un lloc al qual he tornat
I no sé si és sort o és casualitat
Allà on ix el sol, la brisa del mar
Em brinda repòs i m’ompli de pau
Ara és temps de viure i estimar
De sentir-se lliure, de parlar i escoltar
Travessar la serra fins al mar
I viure el matí cuidant del demà
|
Anselmo Martí Cocentaina, Spain
Anselmo Martí Jover naix a Cocentaina (El Comtat, Alacant) en 1972. Des de 1988 fins 1995 va formar part del grup Situació
Extrema com a veu principal i guitarra.
Situació Extrema va ser un grup precursor del rock amb dolçaina. En 2011, després d’un llarg parèntesi musical, Martí Jover torna a la música com a cantautor, cantant en valencià i sent fidel a les seues influències
musicals.
... more
Streaming and Download help
If you like Anselmo Martí, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp