Get all 5 Anselmo Martí releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Socarrats de Cocentaina (Popurrí), Dies com aquells, La Plata de Gaianes, El Tresor de Benimassot, and Martí Jover.
1. |
L'home parat
05:00
|
|||
Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.
No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.
Passaven – i ell les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.
Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.
Llums que s'apaguen i s’encenen,
la fira de la ciutat
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.
Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.
Es féu un arbre de pena,
es féu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.
Algú va avisar l'alcalde
i l'alcalde, un "concejal",
i el "concejal", els qui duien
la grua municipal.
Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.
|
||||
2. |
Sense dir-te res
02:38
|
|||
Deixa’m que et pense, que t’invente;
Deixa la porta oberta, amor, tota la casa,
Deixa obert el balcó sobre la plaça,
Deixa el colp dels geranis en la reixa.
Si el rossinyol, en els llorers es queixa,
Si el vent els fulls del calendari passa,
La llima en l’alacena dins la tassa,
La lluna sempre lluna i la mateixa...
Deixa’m que et mire com volia abans,
Deixa’m que et mire, sense dir-te res
Des del cap, des dels peus, fins a les mans.
Per a mirar-te sense més ni més,
Trie els silencis i m’agraden grans
I els fas estelles amb el bes, després.
|
||||
3. |
Un migjorn d'agost
03:59
|
|||
Ja hauràs anat a casa, ja hauràs deixat els llibres
I hauràs fet el dinar com una esposa fidelíssima
I hauràs parat taula i el dinar lentament,
d’aquest migjorn d’agost
Hauràs besat els fills i hauràs preguntat dòcilment,
Com van passant el dia
Hauràs besat l’espòs tendríssim
Com un vell ritual de genives postisses
Cerimoniós i tot, hauràs besat l’espòs
Ja hauràs anat a casa, ja hauràs deixat els llibres
I hauràs fet el dinar com una esposa fidelíssima
I hauràs parat taula i el dinar lentament,
d’aquest migjorn d’agost
Hauràs besat els fills i hauràs preguntat dòcilment,
com van passant el dia
I hauràs escurat, i hauràs llegit el correu
I hauràs pensat finalment que jo no estic enlloc
|
||||
4. |
Dies com aquells
04:50
|
|||
La lluna redola i el vent sobre el mar.
Brama la vedella, renilla el cavall.
Jo no sé què fer, si riure o plorar.
Barana de ferro, i tu berenant.
Et recorde a soles, amb un davantal.
Els pits se n'eixien alegres per dalt.
Des de la terrassa miràvem passar
els núvols, els dies, la brisa en el blat.
La lluna redola i el vent sobre el mar.
Brama la vedella, renilla el cavall.
Jo no sé què fer, si riure o plorar.
Des d'allí s'hi veien els trens i el solar.
M'agrada veure't amb un davantal
que et feia més nua, més clara i tendral.
Enormes els besos i dura la carn.
Dies com aquells ja no tornaran.
Et recorde, dreta, amb el davantal.
Els xiquets cridaven, jugant, al solar.
Xiulaven els trens un poc més avall.
Et recorde en terra, amb el davantal.
La lluna redola i el vent sobre el mar.
Tests entre les teules, paisatge urbà.
De vegades m'entren ganes de plorar.
Barana de ferro, roba al fil d'aram
|
||||
5. |
Cel on volar
05:51
|
|||
Els teus cabells eren com aquella nit
Aquell cel era com tota tu
I jo no era més que un mariner rendit
Buscant el mar que anys arrere havia perdut
Mar on navegar no en vaig trobar
Però sí un cel on volar
I allí estaves tu i tot el teu món
Esperant a ser descobert
Tu eres tan misteriosa per a mi
Com ho és la vida per a un xiquet
Tu has patit com la mare que perd l’únic fill
Potser les flors ja no et diguen res
Mar on navegar no en vaig trobar
Però sí un cel on volar
I allí estaves tu i tot el teu món
Esperant a ser descobert
Sóc com una roca freda que mira el pas del temps
Esperant que vinga el dia en què algú trobe el meu cor
Sóc com una barca buida a la mercé del vent
Travessant un mar de boira i buscant el sol
Mar on navegar no en vaig trobar
Però sí un cel on volar
I allí estaves tu i tot el teu món
Esperant a ser descobert
|
||||
6. |
Núvols
04:47
|
|||
Era l’any noranta-quatre i anava passejant
En silenci entre els pins
Entre un pensament i un altre m’anava aturant
Mirant els llagostins
Cobert per la pinotxa hi havia un perotet
Un soldadet de plàstic oblidat per un xiquet
El vent bramava com un llop
Obrint-se pas a mossos en el cel
Ja no hi ha núvols
I van passar els anys i vaig deixar d’anar
A vagar entre aquells pins
Els meus pensaments són altres, ja no em puc aturar
A mirar els llagostins
Cobert per la pinotxa espera un perotet
Un soldadet de plàstic oblidat per un xiquet
El temps, pacient i silenciós
Engul totes les coses a poc a poc
Tornen els núvols
|
||||
7. |
Al carrer de la Creu
04:08
|
|||
Al carrer de la Creu
Hi ha una donzella
Que es pentina els cabells
A la finestra
A la finestra, mare
Que jo la veia
Fugaçment com el vol
De l’oronella
Al carrer de la Creu
No hi ha ningú
Perquè el vent del ponent
Tot s’ho ha endut
Un silenci d’hivern
Creua la nit
I els camins dels records
Cap a l’oblit
Al carrer de la Creu
Ressona l’aire
Les metàl·liques veus
De les campanes
|
||||
8. |
Rosa de paper
04:00
|
|||
Ella tenia una rosa, una rosa de paper,
D’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa, i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa, una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu, la primavera també,
també passà la tardor, dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa, una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven una rosa de paper.
I circulava la rosa, però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven una rosa de paper.
El poble creia altra volta i ningú no va saber
que tenia aquella rosa, una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases: la rosa no hi aparegué.
Va haver interrogatoris; ningú no en sabia res.
Però com una consigna, circula secretament
de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper.
|
||||
9. |
Cançó de bressol
02:23
|
|||
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger
|
||||
10. |
El dimoni del bressol
02:59
|
|||
Plora la meua filleta
I l’agafe del bressol
Li oferisc la mamelleta
Me l’aparta i no la vol
Que tindrà esta pobreta
Que no vol llet de sa mare
Se li ha fet la pell blanqueta
I fuig dels braços de son pare
La sentim xuplar de nit
I mos diuen “són les dents”
Però diu el meu marit
Que pareix que està bevent
Ai, Mareta, ai, Mareta
Que hi ha algú que mos té enveja
Han pres d’ull a la xiqueta
I estan tornant-mos-la lletja
Si no ho pares, ai, Mareta
Prompte mos voran de dol
Vindrà a endur-se la xiqueta
El dimoni del bressol
|
||||
11. |
I diumenge, set
03:48
|
|||
Diuen que a Cocentaina
Ningú va pel carrer Dolors,
Des que Pep, el de la dolçaina,
Al passar prop del llavador,
Des que Pep, el de la dolçaina,
Va topar-se amb la foscor.
De nit i amb la lluna plena,
Res de bo li podia passar.
De nit i amb la lluna plena,
Unes bruixes es va trobar.
Al voltant d’una foguera
Pep les va vore dansar,
I cantaven una cançoneta
Repetint-la sense parar,
Cantaven una cançoneta
Que ara jo vos vaig a cantar:
“Dilluns i dimarts i dimecres, tres.
Dijous i divendres i dissabte, sis.”
Cantant una i altra volta
A Pep el van embruixar.
Cantant una i altra volta
Fins que Pep els va contestar:
“I diumenge, set”
La dansa fou detinguda
En sentir-se “diumenge, set”,
I una bruixa geperuda
Senyalant amb el dit a Pep,
Una bruixa geperuda
Va cantar un últim vers:
“Lleveu-me la gepa a mi i poseu-li-la a Pep”
I diuen a Cocentaina,
Que una gepa li van posar,
I diuen a Cocentaina,
Que les bruixes li van cantar:
“Dilluns i dimarts i dimecres, tres.
Dijous i divendres i dissabte, sis.
I diumenge, set.
Lleveu-me la gepa a mi i poseu-li-la a Pep.”
|
||||
12. |
Raboseta, ix del cau
04:13
|
|||
Raboseta, ix del cau
Que vull vore’t la cueta.
M’han entrat en el riurau
I m’han fet una desfeta.
Si tu eres moreneta
Es pot dir que estem en pau.
Demà és la nit de Sant Joan,
Plantarem una foguera.
En farem una ben gran,
Cremarem la nostra pena.
Travessant la fumaguera
El mal fugirà volant.
Cocentaina té un castell
Que és l’orgull de tot el poble,
Tant del jove com del vell,
Del més ric i del més pobre,
Del més vil i del més noble,
I tothom en parla d’ell.
Vaig donar-te dues dotzenes
D’ous i trenta llonganisses,
Per portar-les com ofrenes
Al Convent de les Clarisses,
Per a un reso i quatre misses,
I vas tu i te les berenes.
(Aigua a la llavadora!)
|
||||
13. |
||||
Plora la meua filleta
I l’agafe del bressol
Li oferisc la mamelleta
Me l’aparta i no la vol
Que tindrà esta pobreta
Que no vol llet de sa mare
Se li ha fet la pell blanqueta
I fuig dels braços de son pare
La sentim xuplar de nit
I mos diuen “són les dents”
Però diu el meu marit
Que pareix que està bevent
Ai, Mareta, ai, Mareta
Que hi ha algú que mos té enveja
Han pres d’ull a la xiqueta
I estan tornant-mos-la lletja
Si no ho pares, ai, Mareta
Prompte mos voran de dol
Vindrà a endur-se la xiqueta
El dimoni del bressol
|
Anselmo Martí Cocentaina, Spain
Anselmo Martí Jover naix a Cocentaina (El Comtat, Alacant) en 1972. Des de 1988 fins 1995 va formar part del grup Situació
Extrema com a veu principal i guitarra.
Situació Extrema va ser un grup precursor del rock amb dolçaina. En 2011, després d’un llarg parèntesi musical, Martí Jover torna a la música com a cantautor, cantant en valencià i sent fidel a les seues influències
musicals.
... more
Streaming and Download help
If you like Anselmo Martí, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp