We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Dies com aquells

by Anselmo Martí

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

  • Full Digital Discography

    Get all 5 Anselmo Martí releases available on Bandcamp and save 35%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Socarrats de Cocentaina (Popurrí), Dies com aquells, La Plata de Gaianes, El Tresor de Benimassot, and Martí Jover. , and , .

    Purchasable with gift card

      €11.70 EUR or more (35% OFF)

     

1.
L'home parat 05:00
Parat en aquell cantó, un cantó de la ciutat, parat al cap del carrer, ell era un home parat. No sabia d'on venia i no tenia on anar, i en arribar al cantó en el cantó es va quedar. Passaven – i ell les mirava- parelles d'enamorats, agafats de la cintura, agafats en un abraç. Passaven infants i dones que tornaven del mercat, i l'home no s'hi movia perquè era l'home parat. Llums que s'apaguen i s’encenen, la fira de la ciutat i en el rostre d'aquell home una amarga dignitat. Si de vegades plorava ningú no el veia plorar. Ningú res no li advertia, ni veia l'home parat. Es féu un arbre de pena, es féu un arbre d'espant, allí, al cantó del carrer, ple d'orgull i humilitat. Algú va avisar l'alcalde i l'alcalde, un "concejal", i el "concejal", els qui duien la grua municipal. Com qui lleva un monument d'un carrer de la ciutat, varen endur-se una nit l'home, l'home parat.
2.
Deixa’m que et pense, que t’invente; Deixa la porta oberta, amor, tota la casa, Deixa obert el balcó sobre la plaça, Deixa el colp dels geranis en la reixa. Si el rossinyol, en els llorers es queixa, Si el vent els fulls del calendari passa, La llima en l’alacena dins la tassa, La lluna sempre lluna i la mateixa... Deixa’m que et mire com volia abans, Deixa’m que et mire, sense dir-te res Des del cap, des dels peus, fins a les mans. Per a mirar-te sense més ni més, Trie els silencis i m’agraden grans I els fas estelles amb el bes, després.
3.
Ja hauràs anat a casa, ja hauràs deixat els llibres I hauràs fet el dinar com una esposa fidelíssima I hauràs parat taula i el dinar lentament, d’aquest migjorn d’agost Hauràs besat els fills i hauràs preguntat dòcilment, Com van passant el dia Hauràs besat l’espòs tendríssim Com un vell ritual de genives postisses Cerimoniós i tot, hauràs besat l’espòs Ja hauràs anat a casa, ja hauràs deixat els llibres I hauràs fet el dinar com una esposa fidelíssima I hauràs parat taula i el dinar lentament, d’aquest migjorn d’agost Hauràs besat els fills i hauràs preguntat dòcilment, com van passant el dia I hauràs escurat, i hauràs llegit el correu I hauràs pensat finalment que jo no estic enlloc
4.
La lluna redola i el vent sobre el mar. Brama la vedella, renilla el cavall. Jo no sé què fer, si riure o plorar. Barana de ferro, i tu berenant. Et recorde a soles, amb un davantal. Els pits se n'eixien alegres per dalt. Des de la terrassa miràvem passar els núvols, els dies, la brisa en el blat. La lluna redola i el vent sobre el mar. Brama la vedella, renilla el cavall. Jo no sé què fer, si riure o plorar. Des d'allí s'hi veien els trens i el solar. M'agrada veure't amb un davantal que et feia més nua, més clara i tendral. Enormes els besos i dura la carn. Dies com aquells ja no tornaran. Et recorde, dreta, amb el davantal. Els xiquets cridaven, jugant, al solar. Xiulaven els trens un poc més avall. Et recorde en terra, amb el davantal. La lluna redola i el vent sobre el mar. Tests entre les teules, paisatge urbà. De vegades m'entren ganes de plorar. Barana de ferro, roba al fil d'aram
5.
Cel on volar 05:51
Els teus cabells eren com aquella nit Aquell cel era com tota tu I jo no era més que un mariner rendit Buscant el mar que anys arrere havia perdut Mar on navegar no en vaig trobar Però sí un cel on volar I allí estaves tu i tot el teu món Esperant a ser descobert Tu eres tan misteriosa per a mi Com ho és la vida per a un xiquet Tu has patit com la mare que perd l’únic fill Potser les flors ja no et diguen res Mar on navegar no en vaig trobar Però sí un cel on volar I allí estaves tu i tot el teu món Esperant a ser descobert Sóc com una roca freda que mira el pas del temps Esperant que vinga el dia en què algú trobe el meu cor Sóc com una barca buida a la mercé del vent Travessant un mar de boira i buscant el sol Mar on navegar no en vaig trobar Però sí un cel on volar I allí estaves tu i tot el teu món Esperant a ser descobert
6.
Núvols 04:47
Era l’any noranta-quatre i anava passejant En silenci entre els pins Entre un pensament i un altre m’anava aturant Mirant els llagostins Cobert per la pinotxa hi havia un perotet Un soldadet de plàstic oblidat per un xiquet El vent bramava com un llop Obrint-se pas a mossos en el cel Ja no hi ha núvols I van passar els anys i vaig deixar d’anar A vagar entre aquells pins Els meus pensaments són altres, ja no em puc aturar A mirar els llagostins Cobert per la pinotxa espera un perotet Un soldadet de plàstic oblidat per un xiquet El temps, pacient i silenciós Engul totes les coses a poc a poc Tornen els núvols
7.
Al carrer de la Creu Hi ha una donzella Que es pentina els cabells A la finestra A la finestra, mare Que jo la veia Fugaçment com el vol De l’oronella Al carrer de la Creu No hi ha ningú Perquè el vent del ponent Tot s’ho ha endut Un silenci d’hivern Creua la nit I els camins dels records Cap a l’oblit Al carrer de la Creu Ressona l’aire Les metàl·liques veus De les campanes
8.
Ella tenia una rosa, una rosa de paper, D’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. Ella volia una rosa, i un dia se la va fer. Ella tenia una rosa, una rosa de paper. Passaren hivern i estiu, la primavera també, també passà la tardor, dies de pluja i de vent. I ella tenia la rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l’enterraren després. Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué, les mans del poble es passaven una rosa de paper. I circulava la rosa, però molt secretament. I de mà en mà s’hi passaven una rosa de paper. El poble creia altra volta i ningú no va saber que tenia aquella rosa, una rosa de paper. Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé. Varen regirar les cases: la rosa no hi aparegué. Va haver interrogatoris; ningú no en sabia res. Però com una consigna, circula secretament de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper.
9.
Jo tinc una Mort petita, meua i ben meua només. Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment. Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers. Només tinc la meua Mort i no necessite res. Jo tinc una Mort petita, i és, d’allò meu, el més meu. Molt més meua que la vida, amb mi va i amb mi se’n ve. És la meua ama, i és l’ama del corral i del carrer de la llimera i la parra i la flor del taronger
10.
Plora la meua filleta I l’agafe del bressol Li oferisc la mamelleta Me l’aparta i no la vol Que tindrà esta pobreta Que no vol llet de sa mare Se li ha fet la pell blanqueta I fuig dels braços de son pare La sentim xuplar de nit I mos diuen “són les dents” Però diu el meu marit Que pareix que està bevent Ai, Mareta, ai, Mareta Que hi ha algú que mos té enveja Han pres d’ull a la xiqueta I estan tornant-mos-la lletja Si no ho pares, ai, Mareta Prompte mos voran de dol Vindrà a endur-se la xiqueta El dimoni del bressol
11.
Diuen que a Cocentaina Ningú va pel carrer Dolors, Des que Pep, el de la dolçaina, Al passar prop del llavador, Des que Pep, el de la dolçaina, Va topar-se amb la foscor. De nit i amb la lluna plena, Res de bo li podia passar. De nit i amb la lluna plena, Unes bruixes es va trobar. Al voltant d’una foguera Pep les va vore dansar, I cantaven una cançoneta Repetint-la sense parar, Cantaven una cançoneta Que ara jo vos vaig a cantar: “Dilluns i dimarts i dimecres, tres. Dijous i divendres i dissabte, sis.” Cantant una i altra volta A Pep el van embruixar. Cantant una i altra volta Fins que Pep els va contestar: “I diumenge, set” La dansa fou detinguda En sentir-se “diumenge, set”, I una bruixa geperuda Senyalant amb el dit a Pep, Una bruixa geperuda Va cantar un últim vers: “Lleveu-me la gepa a mi i poseu-li-la a Pep” I diuen a Cocentaina, Que una gepa li van posar, I diuen a Cocentaina, Que les bruixes li van cantar: “Dilluns i dimarts i dimecres, tres. Dijous i divendres i dissabte, sis. I diumenge, set. Lleveu-me la gepa a mi i poseu-li-la a Pep.”
12.
Raboseta, ix del cau Que vull vore’t la cueta. M’han entrat en el riurau I m’han fet una desfeta. Si tu eres moreneta Es pot dir que estem en pau. Demà és la nit de Sant Joan, Plantarem una foguera. En farem una ben gran, Cremarem la nostra pena. Travessant la fumaguera El mal fugirà volant. Cocentaina té un castell Que és l’orgull de tot el poble, Tant del jove com del vell, Del més ric i del més pobre, Del més vil i del més noble, I tothom en parla d’ell. Vaig donar-te dues dotzenes D’ous i trenta llonganisses, Per portar-les com ofrenes Al Convent de les Clarisses, Per a un reso i quatre misses, I vas tu i te les berenes. (Aigua a la llavadora!)
13.
Plora la meua filleta I l’agafe del bressol Li oferisc la mamelleta Me l’aparta i no la vol Que tindrà esta pobreta Que no vol llet de sa mare Se li ha fet la pell blanqueta I fuig dels braços de son pare La sentim xuplar de nit I mos diuen “són les dents” Però diu el meu marit Que pareix que està bevent Ai, Mareta, ai, Mareta Que hi ha algú que mos té enveja Han pres d’ull a la xiqueta I estan tornant-mos-la lletja Si no ho pares, ai, Mareta Prompte mos voran de dol Vindrà a endur-se la xiqueta El dimoni del bressol

about

Dipòsit Legal: M-15492-2019

credits

released July 31, 2019

Anselmo Martí: veus, guitarra, harmònica, xiulit, xilòfon de joguet
Almudena Botí: veu en la pista extra de “El dimoni del bressol”
David Reig Delhom: claves en “Núvols”


Gravat, editat, mesclat i masteritzat a AUDIOART del 6 de maig al 7 de juny de 2019.
www.audioart.es / info@audioart.es / 646 40 55 33

Disseny i maquetació: NU STUDIO
www.nu-studio.es / hola@nu-studio.com

Assessorament lingüístic: Vicent Santamaria. Oficina de Promoció Lingüística. Ajuntament de Cocentaina.

license

all rights reserved

tags

about

Anselmo Martí Cocentaina, Spain

Anselmo Martí Jover naix a Cocentaina (El Comtat, Alacant) en 1972. Des de 1988 fins 1995 va formar part del grup Situació Extrema com a veu principal i guitarra.
Situació Extrema va ser un grup precursor del rock amb dolçaina. En 2011, després d’un llarg parèntesi musical, Martí Jover torna a la música com a cantautor, cantant en valencià i sent fidel a les seues influències
musicals.
... more

contact / help

Contact Anselmo Martí

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Anselmo Martí, you may also like: