We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La Plata de Gaianes

by Anselmo Martí

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

  • Full Digital Discography

    Get all 5 Anselmo Martí releases available on Bandcamp and save 35%.

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Socarrats de Cocentaina (Popurrí), Dies com aquells, La Plata de Gaianes, El Tresor de Benimassot, and Martí Jover. , and , .

    Purchasable with gift card

      €11.70 EUR or more (35% OFF)

     

1.
La llum de sol en mi ha entrat M’ompli de goig i felicitat Me’n vaig per fi, m’estan esperant Pregueu per mi i pel meu descans Oh, Senyor, Tu ja saps Que jo no sóc molt de resar Oh, Senyor, tingues bondat El teu perdó m’has de donar Mostra’m, Altíssim, el meu camí I acull-me en el teu si La llum del sol inunda el meu cap Fets i records ràpid se’n van Ja no em podran detindre mai més Tot s’ha acabat i lliure seré No sé si els anys faran oblidar Tots aquells danys que vaig causar Al menys un poc podré descansar Si Benimassot em vol perdonar Oh, Senyor, Tu ja saps Que jo no sóc molt de resar Oh, Senyor, tingues bondat El teu perdó m’has de donar Mostra’m, Altíssim, el meu camí I acull-me en el teu si
2.
Miau, miau, fa el Gatet Quan corre amb Sitala Fugint d’una bala Miau, miau, fa el Gatet S’emboça la manta I se’n va lleugeret S’amaga en la serra Fa foc quan fa fred Coneix be la terra I beu del riuet Per tota l’ombria Del Benicadell Se’l sent nit i dia D’Albaida a Salem Miau, miau, fa el Gatet Quan corre amb Sitala Fugint d’una bala Miau, miau, fa el Gatet S’emboça la manta I se’n va lleugeret Ix de la garjola No sap estar quet I fa una cabriola Saltant la paret El vol tot el poble Per ser bo i humil El temen els nobles També els alguatzils Miau, miau, fa el Gatet Quan corre amb Sitala Fugint d’una bala Miau, miau, fa el Gatet S’emboça la manta I se’n va lleugeret
3.
Els roders han escapat Per la porta del celler, Han eixit acompanyats Per la Colla dels Bandolers. Què serà el que estan tramant, Esmunyint-se pels carrers? Què aventures correran? Van en busca de més diners? Creuaran per les serres i les valls, No hi ha res com galopar amb els cavalls. Els agrada el repicar de ferradures I l’olor a poble de les fassedures. Les pistoles i els trabucs Sempre porten carregats Per si es creuen amb algú Que no siga molt de fiar. Si els assalta pel camí Un gegant amb ulls de foc El Barbut li pega un tir, Quan l’ataquen s’ho pensa poc. Creuaran per les serres i les valls, No hi ha res com galopar amb els cavalls. Els agrada el repicar de ferradures I l’olor a poble de les fassedures. Al passar per la Ribera Van amb compte i vigilants Perquè allí algú els espera: “Bandoleros” castellans. Tenen viu en la memòria El bolet que els van pegar, Però eixa és altra història Que ara no toca contar. Creuaran per les serres i les valls, No hi ha res com galopar amb els cavalls. Els agrada el repicar de ferradures I l’olor a poble de les fassedures. Els roders han escapat Per la porta del celler, Han eixit acompanyats Per la Colla dels Bandolers.
4.
Cada home té una història De misèries i de glòria Però pocs es fan llegenda La derrota i la victòria La fugida dilatòria Són companyes de la senda Parle de Pinet de Finestrat Que un mal dia va ser reclutat I un sergent xaparro i amargat Va humiliar-lo davant d’altres soldats Sense perdre l’esperança Va jurar Pinet venjança I va ordir un pla a mida Ple de fe i perseverança Anivellà la balança I és donà a la fugida Ho tenia tot ben estudiat Al sergent deixà desfigurat I les credencials d’identitat Van canviar-les i el cas quedà tancat Va tornar Pinet a Finestrat Perquè estava molt enamorat Be sabia ell que era arriscat I hom va vore al mort ressuscitat És traït per Don Gregori El més ric del territori Fuig i corre al Mas de l’Arbre Amb el seu germà Jeroni I amb el Bou, company idoni Fa una banda de tres lladres Amb el Pare Poma van parlar I el retor amb gust els va ajudar Sempre que els volguera avisar Les campanes faria voltejar Van robar a Don Gregori Va contraure matrimoni Entre guerres i revoltes I per tot el territori Com una gran taca d’oli S’escamparen les llegendes D’un estol de bandolers honrats I el seu cap, Pinet de Finestrat Que donaven als necessitats Les monedes que als rics havien furtat Estava ple de ràbia Gregori Lerma I va voler caçar al bandoler Al disparar, Pinet Va caure fingint sobre l’herba I es va venjar, per fi, del senyoret I pel cim del Puig Campana Per la serra de l’Aitana Per Callosa i per Confrides Per Polop i La Nucia Finestrat i rodalia Benidorm, Altea i Xirles Sobre un cavall negre va Pinet Amb un mosquetó i un ganivet Per furtar-li l’or als senyorets I alleujar-los la fam als més pobrets
5.
Serrallonga 03:18
Qui escolte no es confonga Sóc el més gran roder Em diuen Serrallonga En Joan Sala i Ferrer Nascut al mas la Sala Al poble de Viladrau Per culpa d’una mula Ara el bosc és el meu cau Casat amb Margarida Pubilla de Querós Company de La Massissa Vídua de Castelló De casa de pagesos I família benestant Li fem front als revessos Servidor i els meus germans Serrallonga, ocultant-me per les Guilleries Serrallonga, serres de les meues correries Serrallonga, Serrallonga D’un robatori a un altre Gran colla he reunit Cap banda no ens pot batre Tampoc els Margarit Governe una quadrilla De cent bandolers o més Jo sóc qui els acabdilla Del Montseny al Ripollés M’empaiten i m’escape Dels homes del virrei Al bosc alguns em tapen Dels braços de la llei Temut en Catalunya Pel meu tarannà audaç A aquell qui m’enfurrunya D’un sol tall li arranque el nas Serrallonga, sempre assalte a cara descoberta Serrallonga, qui gose trair-me vaja enlerta Serrallonga, Serrallonga Escolteu el meu crit Ple de força que m’empeny El meu crit està viu, seguix viu I a tothom ateny, i a tothom ateny. Tombaré el Montseny, tombaré el Montseny!
6.
Qui es vullga dedicar a l’ofici de robar Ha de tindre clar que ha de saber comptar. Comptar duros i reals, pistoles i cavalls Els dies i els anys que estarà dins del penal. Si un duro de plata pesa Vint-i-cinc grams, Quants duros de plata hi ha en Un quilogram? Si en una caixa hi ha Tres mil duros de plata, Quant pesen els duros Que hi ha dins d’una caixa? Tres eren les caixes Que vam furtar del banc, Vam obrir dues d’elles I les vam buidar. Dins de cadascuna Tres sacs vam trobar, Quants duros hi havia Dins de cada sac? La tercera caixa Al túnel vam deixar, I quatre sacs només Ens vàrem emportar. Quin és el botí Que vam poder furtar? I quants duros de plata Al túnel van quedar? Si ja sabem els duros Que hi ha en un quilogram, I en una caixa hi ha Tres mil duros en total. Si dins de cada caixa Tres sacs vam trobar, Quin serà el pes Dels nostres quatre sacs? Qui es vullga dedicar a l’ofici de robar Ha de tindre clar que ha de saber comptar. Comptar duros i reals, pistoles i cavalls Els dies i els anys que estarà dins del penal.
7.
Oh, Sant Vicent, Patró de València Ompli’m de força I de paciència. Amb este pic I amb estos braços, Este roder Va obrint camí, Amb colps tenaços, Sota el carrer. Jo t’ho pregue. Dóna-m’ho. Oh, Sant Vicent, Patró de València Dins d’esta mina Faig penitència. Que en esta tenebra, Les meues faltes I els meus pecats, Picant la pedra, Els meus delictes Siguen tots perdonats. Jo t’ho pregue. Tin pietat. Oh, Sant Vicent, Patró de València Fes que abandone La delinqüència. Fes que este colp Isca perfecte, Que amb el diner Trobe consol, Que vaja recte I no roder. Jo t’ho pregue. Dóna-m’ho. Oh, Sant Vicent, Patró de València Guia els meus passos Amb providència. Fes que arribem Dèsset d’abril, El teu dia gran, I que no trobem La Guàrdia Civil A dins del banc. Jo t’ho pregue. Tin pietat. Oh, Sant Vicent
8.
La banda és a València I actua amb prudència No mostren evidència De les intencions que porten Amb tota transparència Lloguen la residència Ja tenen l’advertència I el que han de fer ja saben Es guien per la ciència En dies d’abstinència I amb molta diligència Obrin un forat i caven I l’amo no sospita res Venen en grups de dos o tres A què es dedicarà esta gent? Van a jugar al monte? Són malfaeners? Sense cap incidència Cap mena d’estridència Agafa consistència La primera part del túnel Troben la confluència Amb el riu de pestilència Que hi ha sota València Avançant per ell, impunes Davall del banc han arribat Per altre túnel que han cavat Tot just el dia esperat Dalt al carrer hi ha festa Honrant el Sant Al toc de conveniència Dos homes fan presència Al cau de l’opulència Agafant tot el que troben El que no sap aquesta gent És que hi ha algú allí present Són dos sergents i huit agents Que ataquen tots a un crit ¡Alto a la Guàrdia Civil! La Guàrdia, amb violència I amb molta contundència No mostra cap clemència I fa front a aquells que roben Només un home han agafat Tots els demés han escapat Quatre mil duros han furtat No han impedit els guàrdies L’assalt al banc
9.
Josep Torregrossa Borràs Fill de família benestant Refinat i amb el monyo castany Amb mostatxos negres i arrissats Els ulls oliosos, la barba tancada Estatura i faccions regulars No era gens bo el camí que portaves De mala gentola et rodejaves El joc i altres vicis que freqüentaves Al món de l’hampa et portaren I bandoler et tornares Xe, Torregrossa Ara sí que l’has fet grossa Dins del banc t’han detingut T’han deixat mig moribund I el cos ple de ferides Mentre lluitaves mig nu Per un grapat de cabuts Xe, Torregrossa de Piles Una volta et van arrestar Et sorprengueren passejant Pels carrers de València mudat Amb el trage que havies furtat A un que vivia al carrer de les Barques I resulta que era un capità No tens vergonya ni l’has coneguda De tota presó t’has donat a la fuga Canvies de nom com canvies de muda I als policies fas burla La fama tens merescuda Xe, Torregrossa Ara sí que l’has fet grossa Dins del banc t’han detingut T’han deixat mig moribund I el cos ple de ferides Mentre lluitaves mig nu Per un grapat de cabuts Xe, Torregrossa de Piles
10.
El dia que deixares El meu pobre germà En el Pinar dels Frares Allà en Rafelguaraf Caigué la malaurança Damunt del teu destí Ens cobrarem venjança Pel meu germà Camil Seguí Escrita està la teua sentència No tindrem ninguna clemència Et queden poques hores Josep “Tort del Pelat” Quan parlen les pistoles Camil Seguí serà venjat No som ninguns herois No som gent de fiar De Gaianes cap a Alcoi Anem pistola en mà Viatgem Enric i jo “Zurdet” sóc nomenat I ens acompanya el “Zurdo” El qui és dit “de Montserrat” Escrita està la teua sentència No tindrem ninguna clemència Et queden poques hores Remigi Català Quan parlen les pistoles Camil Seguí serà venjat Sala i els seus homes Ja s’han encarregat De Faus i dels seus sogres També tots implicats Només quedeu vosaltres Aneu resant quelcom Les armes porten bales Que duen gravat el vostre nom Escrita està la vostra sentència No tindrem ninguna clemència Vos queden poques hores Tort i Català Quan parlen les pistoles Camil Seguí serà venjat

about

Cançons publicades en el CD que acompanya el llibre de Paco Pascual Soler "La Plata de Gaianes" (autoedició, 2018).

credits

released October 19, 2018

Il·lustracions: César Vilaplana.
Gravat, editat, mesclat i masteritzat a AUDIOART (Penàguila - Alacant).

license

all rights reserved

tags

about

Anselmo Martí Cocentaina, Spain

Anselmo Martí Jover naix a Cocentaina (El Comtat, Alacant) en 1972. Des de 1988 fins 1995 va formar part del grup Situació Extrema com a veu principal i guitarra.
Situació Extrema va ser un grup precursor del rock amb dolçaina. En 2011, després d’un llarg parèntesi musical, Martí Jover torna a la música com a cantautor, cantant en valencià i sent fidel a les seues influències
musicals.
... more

contact / help

Contact Anselmo Martí

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Anselmo Martí, you may also like: